La Dixième Symphonie

La Dixième Symphonie
Fitxa

Direcció	Abel Gance
Protagonistes	Séverin-Mars André Lefaur Emmy Lynn Jean Toulout
Producció	Louis Nalpas ^(en)
Guió	Abel Gance
Música	Bétove
Fotografia	Léonce-Henri Burel
Muntatge	Marguerite Beaugé
Productora	Film d'art
Distribuïdor	Pathé
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1918
Durada	94 min
Idioma original	francès cap valor
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Gènere	drama i cinema mut

La Dixième Symphonie és una pel·lícula muda francesa de 1918 dirigida per Abel Gance.^[1]

Argument

La rica òrfena Eve Dinant ha caigut sota l'encís de l'encantador però malvat Fred Rice. Ella es converteix en la seva amant i ell la indueix a assassinar la seva germana. Ràpidament entén que no pot seguir vivint amb un home tan menyspreable i decideix deixar-lo. Ella li dóna diners per comprar el seu silenci.

Un parell d'anys després, coneix el famós compositor Enric Damor i es casen. La filla de l'Enric, Claire, coneix per casualitat en Fred i s'enamora d'ell. Amb l'aprovació de l'Enric, en Fred li proposa matrimoni i ve sovint a visitar la seva promesa. L'Eve està decidida a no deixar que Fred es casi amb Claire i, com ell es nega a escoltar-la, li diu al seu marit que el casament no ha de tenir lloc. L'Enric no entén el comportament de la seva dona i quan en Fred li deixa trobar una carta que li va enviar la Claire, li pregunta si està enamorada de Fred. En lloc de confessar el seu passat, Eve li diu que sí que l'estima.

L'Enric queda bocabadat quan s'assabenta de la traïció de la seva dona, però sublima els seus sofriments per crear una obra mestra, la seva Desena Simfonia, sobre el tema de la traïció de les dones. Fred ofereix a l'Eve que no es casi amb la Claire si ella torna amb ell. Ella accepta i ell escriu una breu carta de ruptura a la seva promesa. L'Enric està devastat per l'absència de la seva dona i la Claire va a casa d'en Fred, decidida a venjar-se i que l'Eve torni. Ella l'amenaça amb una pistola, però l'Eve intenta dissuadir-la de matar-lo. Mentre estan discutint, Fred treu la seva pròpia arma i després d'apuntar-les, la gira contra ell mateix i es dispara. L'Eve li explica a la Claire com havia disparat a la germana d'en Fred a la mateixa habitació. L'Eve ara pot tornar a l'Enric, el seu veritable amor.

Repartiment

Séverin-Mars com a compositor Enric Damor
Jean Toulout com a Frederic 'Fred' Ryce
Emmy Lynn com a Eve Dinant
Ariane Hugon com a ballarina
André Lefaur com el marquès de Groix St-Blaise
Elizabeth Nizan com a Claire Damor

Producció

Aquesta pel·lícula va ser produïda per la productora Le Film d'art l'any 1917. A causa de la guerra, només es va estrenar el novembre de 1918.^[2]

Referències

↑ «Progressive Silent Film List: The Tenth Symphony». Silent Era. [Consulta: 17 juny 2014].
↑ IMdB data «The Tenth Symphony». [Consulta: 17 juny 2014].

Enllaços externs

La Dixième Symphonie a YouTube

Pel·lícules dirigides per Abel Gance
La Digue (1911) Il y a des pieds au plafond (1912) Le Masque d'horreur (1912) Le Nègre blanc (1912) La Fleur des ruines (1915) La Folie du docteur Tube (1915) L'Énigme de dix heures (1915) L'Héroïsme de Paddy (1915) Strass et Compagnie (1915) Un drame au château d'Acre (1915) Ce que les flots racontent (1916) Fioritures (1916) Le Fou de la falaise (1916) Le Périscope (1916) Les Gaz mortels (1916) Barberousse (1917) La Zone de la mort (1917) Le Droit à la vie (1917) Mater dolorosa (1917) Ecce homo (1918) La Dixième Symphonie (1918) J'accuse (1919) La Roue (1923) Au secours ! (1924) Napoléon (1927) La Fin du monde (1931) Mater dolorosa (1932) Poliche (1934) Jérôme Perreau, héros des barricades (1935) Le Roman d'un jeune homme pauvre (1935) Lucrèce Borgia (1935) Un grand amour de Beethoven (1937) J'accuse (1938) Le Voleur de femmes (1938) Louise (1939) Paradis perdu (1940) Vénus aveugle (1941) Le Capitaine Fracasse (1943) La Tour de Nesle (1955) Austerlitz (1960) Cyrano et d'Artagnan (1964)