Gràfics

Els gràfics (del grec antic γραφικός (graphikós) "referent al dibuix, la pintura, l'escriptura, etc.") són imatges visuals o dissenys en alguna superfície, com ara una paret, un canemàs, una pantalla, un paper o una pedra, per informar, il·lustrar, o entretenir.[1] En l'ús contemporani, inclou una representació pictòrica de dades, com en el disseny i la fabricació, en composició i arts gràfiques,[2] i en el programari educatiu i recreatiu. Les imatges generades per un ordinador s'anomenen gràfics per ordinador.[3]

Per exemple, fotografies, dibuixos, art lineal, gràfics matemàtics, diagrames de línies, gràfics, diagrames, tipografia, números, símbols, dissenys geomètrics, mapes, dibuixos d'enginyeria o altres imatges.[1] Els gràfics sovint combinen text, il·lustració i color. El disseny gràfic pot consistir només en la selecció, creació o disposició deliberada de la tipografia, com en un fullet, fulletó, cartell, lloc web o llibre sense cap altre element. L'objectiu pot ser la claredat o la comunicació eficaç, l'associació amb altres elements culturals o simplement la creació d'un estil distintiu.[4]

Els gràfics poden ser funcionals o artístics. Els últims poden ser una versió gravada, com una fotografia, o una interpretació d'un científic per destacar trets essencials, o un artista; en aquest cas la distinció amb gràfics imaginaris es pot difuminar. També es poden utilitzar per a l'arquitectura.[5]

Història

Els gràfics més antics coneguts pels antropòlegs que estudien els períodes prehistòrics són pintures rupestres i marques sobre roques, ossos, ivori i cornaments, que es van crear durant el període del Paleolític superior del 40.000 al 10.000 a.C. o abans.[6] Molts d'aquests es van trobar per registrar detalls astronòmics, estacionals i cronològics. Alguns dels primers gràfics i dibuixos coneguts pel món modern, de fa gairebé 6.000 anys, són els de tauletes de pedra gravades i segells cilíndrics de ceràmica, que marquen l'inici dels períodes històrics i el manteniment de registres amb finalitats comptables i d'inventari.[7] Els registres d'Egipte són anteriors a aquests i els egipcis van utilitzar el papir com a material sobre el qual planificar la construcció de piràmides; també utilitzaven lloses de pedra calcària i fusta. Del 600 al 250 a.C., els grecs van tenir un paper important en la geometria. Van utilitzar gràfics per representar les seves teories matemàtiques com el teorema del cercle i el teorema de Pitàgores.[8]

En l'art, "gràfics" s'utilitza sovint per distingir un treball monòton i format per línies, a diferència de la pintura.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Els gràfics». xtec.cat. [Consulta: 30 juny 2024].
  2. «Gràfics de visualització de dades». termcat.cat. [Consulta: 30 juny 2024].
  3. David Gómez Fontanills. «Gràfics digitals». Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 30 juny 2024].
  4. «Què és el disseny gràfic?». iPremsa. [Consulta: 30 juny 2024].
  5. Geraldo Benicio da Fonseca. «La representación gráfica arquitectónica: entre la continuidad y la innovación» (en castellà). Vitruvius, maig 2011. [Consulta: 30 juny 2024].
  6. «Gràfica paleolítica: com funcionava i per què es feia la pintura al fresc de les coves». El Telèfon Vermell, 23-05-2023. [Consulta: 3 juliol 2024].
  7. Pau Giralt. «De com vam començar a escriure». Núvol, 06-04-2016. [Consulta: 3 juliol 2024].
  8. «El teorema de Pitàgores: Més de 3.000 anys d’història» (PDF). [Consulta: 3 juliol 2024].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Pau Clavell Revelles. «Enganyar-te amb veritats: el costat fosc dels gràfics». Ciència Oberta. [Consulta: 30 juny 2024].
  • Vegeu aquesta plantilla
Ciències aplicades
Informació
Gràfics · Reconeixement de la parla · Sistemàtica · Tecnologia músical · Tecnologia visual Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Indústria
Construcció · Fabricació · Finances computacionals · Indústria pesquera · Informàtica de negocis · Maquinària · Mineria · Tecnologia industrial
Militar
Bomba (arma) · Enginyeria d'armes  · Enginyeria militar · Equipament militar · Munició · Tecnologia militar
Domèstic
Enginyeria
Arquitectura naval · Biomecatrònica · Biotecnologia · Criogènia · Electrotècnia · Enginyeria acústica · Enginyeria administrativa · Enginyeria d'aliments · Enginyeria d'automoció · Enginyeria aeronàutica · Enginyeria agrícola · Enginyeria ambiental · Enginyeria biològica · Enginyeria biomèdica · Enginyeria bioquímica · Enginyeria ceràmica · Enginyeria de control · Enginyeria civil · Enginyeria de la construcció · Enginyeria electrònica · Enginyeria estructural · Enginyeria genètica · Enginyeria industrial · Enginyeria informàtica · Enginyeria dels materials · Enginyeria mecànica · Enginyeria minera · Enginyeria nuclear · Enginyeria oceanogràfica · Enginyeria òptica · Enginyeria del petroli · Enginyeria de programari · Enginyeria química · Enginyeria de radiofreqüència · Enginyeria de sistemes · Enginyeria tècnica · Enginyeria de telecomunicació · Enginyeria de teixits · Enginyeria tèxtil · Enginyeria de trànsit · Enginyeria del transport  · Enginyeria de xarxes · Hidràulica · Mecatrònica · Metal·lúrgia
Salut / seguretat
Bioinformàtica · Biotecnologia · Ciències de la salut · Enginyeria biomèdica · Enginyeria de protecció contra incendis · Enginyeria sanitària · Enginyeria de seguretat · Farmacologia · Nutrició · Química informàtica · Tecnologia sanitària