Esteve Uroš IV de Sèrbia
![]() Fresc mural de l'emperador Dusan de Sèrbia. ![]() | |||||
Nom original | (sr) Стефан Урош IV Душан ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | Стефан Урош IV Душан, Esteve Uroš IV Dušan 26 juliol 1308 ![]() Sèrbia | ||||
Mort | 20 desembre 1355 ![]() Devoll District (Imperi Serbi) ![]() | ||||
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() | ||||
Sepultura | Sant Marc (Belgrad, Sèrbia) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | governant, cap militar ![]() | ||||
rei | |||||
Celebració | Església Ortodoxa Sèrbia | ||||
Pelegrinatge | Belgrad | ||||
Festivitat | 2 de desembre | ||||
Iconografia | Com a rei | ||||
Altres | |||||
Títol | Rei ![]() | ||||
Família | Casa de Nemanjić ![]() | ||||
Cònjuge | Helena of Bulgaria (en) ![]() ![]() | ||||
Fills | Esteve Uroš V de Sèrbia, Ćerka cara Dušana (fr) ![]() ![]() | ||||
Pares | Esteve Uroš III ![]() ![]() ![]() | ||||
Germans | Simeon Uroš (en) ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
![]() ![]() |
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.[1]
Biografia
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Byzantine_empire_1355.jpg/220px-Byzantine_empire_1355.jpg)
Stefan Uroš IV Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre). Sota el seu regnat Sèrbia va atènyer el seu apogeu territorial i el seu imperi era un dels grans estats d'aquella època. Va fer aplicar un sistema universal de lleis anomenat el codi de Dusan.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Empire_de_Du%C5%A1an.svg/220px-Empire_de_Du%C5%A1an.svg.png)
Esteve Uroš es va aprofitar de les lluites internes dins l'Imperi Romà d'Orient[2] i a vegades hi participà mitjançant aliances i així aconseguí eixamplar el seu regne en direcció de Macedònia, Albània, Épir, Etòlia i Tessàlia. Gràcies al seu casament amb la filla del tsar de Bulgària també prengué el control d'aquest territori. El 1346, a Skoplie, es va fer coronar emperador del Serbis i del Romans.
Maldà per apoderar-se de Constantinoble mitjançant una aliança amb els venecians. Va patir una derrota el 1352 a Demòtica contra els turcs. Morí misteriosament als 48 anys, en 1355, i heretà el tron el seu fill inexpert, Oroch, que no pogué evitar la dissolució de l'imperi.
Veneració
Fou sebollit a l'església que havia fet construir al monestir dels Sants Arcàngels a Prizren, avui en ruïnes. Avui les seves restes són a l'església de Sant Marc de Belgrad. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Sèrbia.
Fonts
- Dusan Batakovic, "Histoire du peuple serbe", éditions L'âge d'homme ISBN 282511958X
- Georges Castellan, Histoire des Balkans, XIVe-XXe siècle, éditions Fayard ISBN 2213605262
- Donald M. Nicol, Les Derniers siècles de Byzance, 1261-1453, éditions les Belles Lettres ISBN 2251380744
Notes i referències
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
![]() | Commons ![]() |
- Istorijska biblioteka: Stefan Dušan
- Medieval Serbia, l'Ordre du Dragon Rouge