Daniel Gélin

Infotaula de personaDaniel Gélin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Daniel Yves Alfred Gélin Modifica el valor a Wikidata
19 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCemetery of Rocabey (en) Tradueix, 15 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata –  2002 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDanièle Delorme (1946–1954), divorci
Sylvie Hirsch (en) Tradueix (1954–1972), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsXavier Gélin
 ( Danièle Delorme)
Maria Schneider
 ( )
Pascal Gélin (en) Tradueix
 ( Sylvie Hirsch (en) Tradueix)
Manuel Gélin
 ( Sylvie Hirsch (en) Tradueix)
Fiona Gélin
 ( Sylvie Hirsch (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0004625 Allocine: 665 Rottentomatoes: celebrity/daniel_gelin Allmovie: p26355 TCM: 69806 TMDB.org: 24814
Find a Grave: 14014304 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Yves Alfred Gélin (Angers, 9 de maig de 1921-París, 29 de novembre de 2002) va ser un actor teatral i cinematogràfic francès, a més d'ocasional director i guionista.

Gina Lollobrigida i Daniel Gélin en un fotograma de la pel·lícula de 1954 La romana, de Luigi Zampa (1905-1991).

Biografia

Nascut en Angers, França, els seus pares eren Yvonne Le Méner i Alfred Ernest Joseph Gélin. Quan ell tenia deu anys d'edat, la seva família es va mudar a Saint-Malo. Allí Gélin va cursar estudis fins a ser expulsat a causa del seu comportament, aconseguint el seu pare que després treballés en una botiga venent llaunes de peix.[1][2][3]

Gélin va tenir l'oportunitat de veure el rodatge del film de Marc Allegret Entrée des artistes, i això va motivar que viatgés a París amb la finalitat de preparés per a iniciar la carrera d'actor. Va estudiar en els cursos d'art dramàtic de René Simon d'aquesta ciutat abans d'entrar en el Conservatori Nacional d'Art Dramàtic, centro en el qual va conèixer a Louis Jouvet, iniciant posteriorment la seva trajectòria com a actor teatral. El seu primer treball al cinema va arribar en 1940 amb el film Miquette, i al llarg de diversos anys va actuar com a extra o fent petits papers en pel·lícules rodades a França. D'aquesta època destaca la seva participació en la pel·lícula de Jean Gabin i Marlene Dietrich Martin Roumagnac (1946).

El seu primer paper protagonista va arribar en 1949 amb Rendez-vous de juillet. En total, al llarg de la seva trajectòria va treballar en més de 150 films, entre ells els dirigits per Max Ophüls La ronda (1950) i Le Plaisir (1952), els de Sacha Guitry Si Versailles m'était conté (1954) i Napoléon (1955), el d’Alfred Hitchcock L'home que sabia massa (1956), el de Jean Cocteau El testament d'Orfeu (1960), i altres destacades cintes com Le Souffle au cœur (1971) i La Nuit de Varennes (1982).[4]

Gélin va ser un protagonista del cinema francès durant la dècada de 1950, però la seva carrera va decaure amb l'arribada de la Nouvelle vague. Va treballar al teatre durant diversos anys, però més tard va trobar un nou èxit a la pantalla com a actor de personatges. Va aparèixer àmpliament en pel·lícules i produccions de televisió franceses des dels anys 70 fins a la seva mort, sovint interpretant personatges cínics o vells malhumorats.[5]

Vida personal

El 1946, Gélin es va casar amb l'actriu Danièle Delorme amb qui va tenir un fill, actor, director i productor Xavier Gélin. Es van divorciar el 1954. Mentre encara estava casat amb Delorme, va tenir una aventura amb la model Marie Christine Schneider, de 17 anys, que va tenir una filla, Maria Schneider.[6][7] A causa de la seva condició d'home casat, Gélin no va poder reconèixer a Maria com la seva filla. Va visitar la nena diverses vegades, però finalment va trencar la seva relació amb la seva mare. Maria Schneider i Daniel Gélin es van tornar a connectar quan tenia setze anys i van venir a visitar-lo. Van romandre en contacte, tot i que la seva relació era irregular.[8]

Gélin es va casar amb la model Sylvie Hirsch des de 1954 fins al seu divorci el 1968. Aquest matrimoni va tenir tres fills: Pascal (que va morir a l'edat d'un any), Fiona, i Manuel, aquests dos últims també actors. El 1973 es va casar amb Lydie Zaks, amb qui va tenir una filla, Laura.

Daniel Gélin va morir en París, França, en 2002, a causa d'una insuficiència renal. Va ser enterrat al Cementiri de Rocabey, en Saint-Malo.

Filmografia

Actor

Llargmetratges
Curtmetratges
  • 1942 : Étoiles de demain de René Guy-Grand
  • 1944 : Enquête du 58 de Jean Tedesco
  • 1949 : Ulysse ou les Mauvaises Rencontres d'Alexandre Astruc
  • 1951 : Vedettes sans maquillage de Jacques Guillon – Lui-même
  • 1951 : Chicago-digest de Paul Paviot – Coffino
  • 1952 : Torticola contre Frankensberg de Paul Paviot
  • 1952 : Saint-Tropez, devoir de vacances de Paul Paviot – Narrador
  • 1953 : Échos de plateaux d'Hubert Knapp et Igor Barrère
  • 1957 : Un tigre sur la ville de Jean Renoir
  • 1962 : Bolivar 63-29 de Serge d'Artec
  • 1966 : Les Eaux vives, eaux mortes - curtmetratge documental de Gérard Renateau – Narrador
  • 1966 : Avec Claude Monet -curtmetratge documental de Dominique Delouche – Narrador
  • 1969 : Bruegel - curtmetratge documental de Paul Haesaerts – Narrador
  • 1969 : La Nature retrouvée - curtmetratge documental de Gérard Renateau – Narrador
  • 1969 : Israël, aujourd'hui - curtmetratge documental de Denys de La Patellière – Narrador
  • 1979 : La Jeune Veuve de Bernard Roussan
  • 1993 : Bartleby ou les Hommes au rebut de Véronique Taquin
  • 1993 : Du soleil plein la tête de Patty Villiers
  • 1994 : 3000 scénarios contre un virus, curtmetratge : « La Sirène », de Philippe Lioret
  • 2002 : À l'abri des regards indiscrets de Ruben Alves i Hugo Gélin – Abdel-Robert

Televisió

  • 1956 : K.M.X Labrador de Alexandre Tarta
  • 1964 : La confrontation d'Yves-André Hubert – Le médecin inculpé
  • 1964 : Les Murs de Jean Kerchbron
  • 1965 : Rien ne sert d'aimer de Guy Labourasse
  • 1965 : Les Saintes Chéries[9] de Jean Becker et Maurice Delbez (première sèrie de 13 episodis) – Pierre Lagarde
  • 1966 : La Morale de l'histoire de Claude Dagues
  • 1967 : Un regard en arrière de Philippe Laïk
  • 1968 : L'Aurore de plomb d'André Michel
  • 1968 : Les Bas-fonds de Jean-Paul Carrère – L'actor
  • 1968 : Les Saintes Chéries de Jean Becker (seconde sèrie de 13 episodis) – Pierre Lagarde
  • 1969 : Agathe ou les Mains vides de Pierre Cardinal
  • 1970 : Les Saintes Chéries de Jean Becker (tercera temporada de 13 episodis) – Pierre Lagarde
  • 1971 : La Fuite de Philippe Joulia
  • 1971 : Un enfant dans la ville de Pierre Sisser – Gustave, le barman
  • 1971 : Arsène Lupin sèrie de Marcello Baldi i Jean-Louis Colmant, episodi « Le bouchon de cristal » de Jean-Pierre Decourt – Daubecq
  • 1972 : Une femme qui a le cœur trop petit d'Alain Dhénaut – Olivier
  • 1972 : Vassa Geleznova de Pierre Badel – Prokior
  • 1973 : Le Double Assassinat de la rue Morgue de Jacques Nahum – Dupin
  • 1974 : Quai de l'étrangleur de Boramy Tioulong – Garcia
  • 1974 : Tovaritch de François Villiers
  • 1976 : La Jalousie de Raymond Rouleau – Albert Blondel
  • 1976 : Bonjour Paris sèrie de Joseph Drimal 30 episodis – M. Cottrey
  • 1977 : C'est arrivé à Paris de François Villiers – L'amant
  • 1978 : Schwüle Tage, telefilm allemand de Hajo Gies – El pare
  • 1978 : Louis XI ou La naissance d'un roi d'Alexandre Astruc – Carles VII
  • 1978 : La Discorde de Georges Franju – Bernard
  • 1978 : Ciné-roman de Serge Moati – Maréchaux
  • 1978 : Le Scénario de François Chatel – D'Anthac
  • 1978 : La Vocation suspendue de Raúl Ruiz Pino
  • 1979 : Monsieur Masure de Jean Cohen – Claude Masure
  • 1979 : C'est à c't'heure là que tu rentres de Bernard Deflandre
  • 1980 : Les Filles d'Adam d'Éric Le Hung – M. Adam
  • 1980 : Tarendol - feuilleton de Louis Grospierre – Bazalo
  • 1980 : Les Dames de cœur de Paul Siegrist, episodi « Sacré Monstre » – René Valio, dit Valério
  • 1980 : L'École du mensonge d'Yves-André Hubert
  • 1981 : Martine Verdier, sèrie de Bernard Toublanc-Michel
  • 1981 : Conversations dans le Loir-et-Cher d'Yvon Gérault – Civilis
  • 1982 : Les Enquêtes du commissaire Maigret de Louis Grospierre (sèrie de televisió), episodi : Maigret et le Clochard – el Dr François Keller (le clochard)
  • 1984 : Progetto Atlantide, telefilm italià de Gianni Serra
  • 1984 : Un delitto, telefilm italià de Salvatore Nocita
  • 1985 : Olga e i suoi figli, telefilm italià de Salvatore Nocita
  • 1985 : La Robe mauve de Valentine de Patrick Bureau
  • 1986 : Le Tiroir secret - sèrie en 6 episodis d'Édouard Molinaro, Roger Gillioz, Michel Boisrond et Nadine Trintignant  : Jean-Pierre Jolivet
  • 1987 : Question de géographie de Alexandre Tarta
  • 1987 : Pétition de Jean-Louis Comolli – Stanek
  • 1987 : Marc et Sophie sèrie de Didier Albert i Christophe Andrei (1987-1991) : Edmond, le père de Sophie
  • 1987 : Das Erbe der Guldenburgs de Géro Erhardt, Jurgen Goslar – Grégor Baschkurin
  • 1989 : L'Été de tous les chagrins de Serge Moati – Papy
  • 1989 : Condorcet de Michel Soutter – D'Alembert
  • 1989 : Olympe de nos amours de Serge Moati – Le supérieur
  • 1989 : Si Guitry m'était conté  : L'École des mensonges d'Yves-André Hubert
  • 1987 : Si Guitry m'était conté  : Les Desseins de la providence d'Yves-André Hubert
  • 1990 : Formule 1 - sèrie de Nardo Castillo et Paul Planchon – Joseph Sainclair
  • 1991 : L'Amérique en otage, telefilm américain de Kevin Connor – Le Shah d'Iran
  • 1991 : Archibald, sèrie en 13 episodis de Jean-François Claire et Mariana Evstutieva – Archibald
  • 1991 : Crimes et Jardins de Jean-Paul Salomé
  • 1994 : L'Évanouie de Jacqueline Veuve – Daniel
  • 1994 : Warrior spirit – John Ball
  • 1994- 1996 : Madame le Proviseur de José Pinheiro – Charles (5 episodis)
  • 1995 : Charlotte et Léa de Jean-Claude Sussfeld – Charles Vaudreuil'
  • 1995 : Maigret et la Vente à la bougie de Pierre Granier-Deferre – Le père Nicolas
  • : Adventures of smoke bellow / Chercheurs d'or de Marc Simenon – Wildwater Bill
  • 1996 : Chasseurs de loups, chasseurs d'or de René Manzor
  • 1996 : Les Faux Médicaments : Pilules mortelles d'Alain-Michel Blanc – Le professeur Delaroche
  • 1996 : Une famille formidable (temporada 3) - sèrie - de Joël Santoni – Edouard Beaumont
  • 1997 : Une femme d'action de Didier Albert – Charles
  • 1997 : Entre terre et mer de Hervé Baslé – Narrador
  • 1998 : Les Marmottes de Jean-Denis Robert et Daniel Vigne – Léo
  • 2000 : Balla Ganget - Ève et Adam, telefilm suédois de Catti Edfeldt – Badvakten

Director

Documentals

  • 1967 : Cinéma de notre temps : Jacques Becker - documental de Claude de Givray – testimoni
  • 1976 : Chantons sous l'Occupation d'André Halimi - testimoni
  • 1977 : À perte de vie : Jacques Prévert - Documental - de Georges Ferraro – testimoni
  • 1997 : Cannes : Les 400 coups -Documental- de Gilles Nadeau – Lui-même
  • 1999 : Simone, documental de Serge Kahn, testimoni
  • 2002 : Louis Jouvet ou l'Amour du théâtre - Documental - de Jean-Claude Lallias i Jean-Noël Roy – testimoni
  • 2002 : Louis de Funès, la comédie humaine - Documental - de Philippe Azoulay – testimoni

Referències

  1. «Daniel Gelin : biographie». OverBlog. [Consulta: 23 setembre 2014].
  2. «Daniel GÉLIN». Arxivat de l'original el 23 July 2014. [Consulta: 23 setembre 2014].
  3. «Daniel Yves Alfred Gelin – Arbre généalogique Henri FREBAULT – Geneanet». [Consulta: 23 setembre 2014].
  4. Travers, James «Review of the film Les Dents longues (1952)» (en anglès). Films de France, 01-01-2014.
  5. Daniel Gélin, Bibliothèque du film
  6. David Thomson. A Biographical Dictionary of Film. Andre Deutsch. 
  7. «Maria Schneider». www.mariaschneider.eu. [Consulta: 15 juliol 2021].
  8. Vanessa Schneider, Tu t'appelais Maria Schneider, Grasset, 2018, pp. 21-31, 186-188, 191-192
  9. Les Saintes Chéries sur ina.fr.


Registres d'autoritat