La Custòdia de Terra Santa és una província de l'orde dels Frares Menors; que inclou Egipte, Israel, Territoris Palestins, Síria, Jordània, Líban, Xipre i l'illa de Rodes. Una custòdia dins la família franciscana és el territori on realitzen les seves activitats els franciscans, on estan agrupats convents i institucions de l'orde. Està dirigida per un custodi. Des d'un punt de vista històric i simbòlic la més important és la Custòdia Franciscana de Terra Santa o Custòdia de Terra Santa, del llatí Custodia Terrae Sanctae.
Les seves funcions són la realització de la litúrgia en els Sants Llocs a través de la coordinació de les esglésies locals, la recepció dels pelegrins provinents d'arreu del món per pregar-hi, l'assistència en el sosteniment de les estructures que s'hi troben i també activitats ecumèniques, docents i d'investigació bíblico-arqueològica, les institucions acadèmiques de referència són el Studium Biblicum Franciscanum de Jerusalem i l'Institut Arqueològic Franciscà (Mont Nebo, Jordània)
Cronologia
Creu de Jerusalem, armes del Regne de Jerusalem símbol que és font d'inspiració de la Creu de la Custòdia de Terra Santa.
1217: L'Orde Franciscà es divideix en províncies: naixement de la Província de Terra Santa.
1342: Erecció canònica de la Custòdia de Terra Santa per la butlla Summus omnium magister del Papa Climent VI.[4]
1347: Disposició definida del santuari de la Nativitat a Betlem.
1361: Pere el Cerimoniós dona instruccions al cònsol dels catalans a Alexandria sobre els lloc catalans de Terra Santa. Confirma les concessions de l'anterior soldà al seu pare sobre el Sant Sepulcre i la Basílica de la Nativitat.[5]
1362: Pere el Cerimoniós envia 300 oficials per a construir el sepulcre i reedificar el convent.[6]
2002: Constitució de l'Associació de Terra Santa, organització sense ànim de lucre destinada a la realització de projectes de curt i mitjà termini en les àrees d'habitatge.
↑Denys Pringle. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: Volume 3, The City of Jerusalem: A Corpus. Cambridge University Press, 1993, p. 33–. ISBN 978-0-521-39038-5.
↑Miguel Ángel Ochoa Brun. Historia de la Diplomacia Española. Ministerio de Asuntos Exteriores, Secretaría General Técnica, 1991. ISBN 978-84-87661-09-9.
↑José Antonio de Hebrera y Esmir. Crónica de la Provincia Franciscana de Aragón. Editorial Cisneros, 1991. ISBN 978-84-7047-049-3.
↑Antonio Rubió y Lluch; Maria Teresa Ferrer i Mallol Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 737–. ISBN 978-84-7283-612-9.
↑José Antonio de Hebrera y Esmir. Cronica de la provincia franciscana de Aragon. De Larumbe, 1705, p. 177–.
↑José Antonio de Hebrera y Esmir. Cronica de la provincia franciscana de Aragon. De Larumbe, 1705, p. 371–.
↑ 8,08,1Antonio Rubió y Lluch; Maria Teresa Ferrer i Mallol Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 676–. ISBN 978-84-7283-612-9.
Bibliografia
Peterson H., Armi da Fuoco nei Secoli, Milano, Mondadori, 1964
Cadiou R., Alphonse R., Armi da Fuoco, Milano, Mondadori, 1978
Hogg I.,Il Grande Libro delle Pistole di Tutto il Mondo, Milano, De Vecchi, 1978
Musciarelli L., Dizionario delle Armi, Milano, Oscar Mondadori, 1978
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Custòdia de Terra Santa
Custodia Terraæ Santæ – Pàgina oficial dels franciscans a Terra Santa
Biblioteca General de la Custòdia de Terra Santa
Projecte del Museu de la Terra Santa (Terra Sancta Museum)
Acte de donació del Mont Tabor a la Custòdia de Terra Santa