Condició de frontera de Neumann

En matemàtiques, la condició de frontera o condició de contorn de Neumann (o de segon tipus) és un tipus de condició de frontera o contorn, anomenat així en al·lusió a Carl Neumann,[1] quan en una equació diferencial ordinària o en derivades parcials, se li s'especifiquen els valors de la derivada d'una solució presa sobre la frontera o contorn del domini.

En el cas d'una equació diferencial ordinària, per exemple, pot ser:

d 2 y d x 2 + 3 y = 1 {\displaystyle {\frac {d^{2}y}{dx^{2}}}+3y=1}

sobre l'interval [0,1] les condicions de frontera de Neumann prenen la forma:

{ d y d x ( 0 ) = α 1 d y d x ( 1 ) = α 2 {\displaystyle {\begin{cases}{\frac {dy}{dx}}(0)=\alpha _{1}\\{\frac {dy}{dx}}(1)=\alpha _{2}\end{cases}}}

on α 1 {\displaystyle \alpha _{1}} i α 2 {\displaystyle \alpha _{2}} són nombres donats.

Per a una equació diferencial en derivades parcials sobre un domini Ω R n {\displaystyle \Omega \subset \mathbb {R} ^{n}} tal com:

2 y = 0 {\displaystyle \nabla ^{2}y=0}

on 2 {\displaystyle \nabla ^{2}} és el laplacià, la condició de frontera de Neumann pren la forma:

y n ( x ) = f ( x ) x Ω . {\displaystyle {\frac {\partial y}{\partial n}}(x)=f(x)\quad \forall x\in \partial \Omega .}

Aquí, n és la normal a la frontera Ω {\displaystyle \partial \Omega } i f {\displaystyle f} és una funció escalar.

La derivada normal utilitzant la regla de la mà esquerra es defineix com:

y n ( x ) = y ( x ) n ( x ) {\displaystyle {\frac {\partial y}{\partial n}}(x)=\nabla y(x)\cdot \mathbf {n} (x)}

on {\displaystyle \nabla } és el gradient (vector) i el punt és el producte intern amb el vector normal unitari n .

Vegeu també

Referències

  1. Cheng, A. i D. T. Cheng (2005). Heritage and early history of the boundary element method, Engineering Analysis with Boundary Elements, 29, 268-302.
Registres d'autoritat
  • BNF (1)
  • GND (1)
  • LCCN (1)
  • SUDOC (1)