Charles de Montalembert
![]() ![]() | |||||||||||||
Nom original | (fr) Charles Forbes René de Montalembert (fr) Charles de Montalembert ![]() | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||
Naixement | 15 abril 1810 ![]() Londres ![]() | ||||||||||||
Mort | 13 març 1870 ![]() París ![]() | ||||||||||||
Sepultura | cementiri de Picpus ![]() | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Catolicisme ![]() | ||||||||||||
Formació | Liceu Condorcet Lycée Henri-IV Collège Sainte-Barbe Collège-lycée Jacques-Decour ![]() | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Lloc de treball | París ![]() | ||||||||||||
Ocupació | polític, periodista, historiador, escriptor ![]() | ||||||||||||
Activitat | 1830 ![]() ![]() | ||||||||||||
Membre de | Acadèmia Francesa (1851–1870) Société de l'histoire de France (1844–) Œuvre d'Orient (en) ![]() Commission sur l'assistance et la prévoyance publiques (fr) ![]() Société d'économie sociale (en) ![]() Comité des travaux historiques et scientifiques Académie des sciences, belles-lettres et arts de Besançon et de Franche-Comté Société pour l'abolition de l'esclavage (en) ![]() Acadèmia de Ciències d'Hongria Societat Històrica i Literària Polonesa ![]() | ||||||||||||
Obra | |||||||||||||
Localització dels arxius |
| ||||||||||||
Altres | |||||||||||||
Títol | Comte ![]() | ||||||||||||
Família | De Montalembert family (en) ![]() ![]() | ||||||||||||
Cònjuge | Anna de Mérode (en) ![]() ![]() | ||||||||||||
Fills | Catherine de Montalembert (en) ![]() ![]() | ||||||||||||
Pare | Marc-René de Montalembert ![]() | ||||||||||||
![]() ![]() | |||||||||||||
Charles Forbes René de Montalembert (15 d'abril de 1810, Londres, Anglaterra - 13 de març de 1870, París, França) fou un polític, periodista, historiador i publicista francès,[1] destacat exponent del catolicisme liberal.[2]
Antic deixeble de Lamennais, va voler contrarestar la influència dels intransigents dels organismes d'opinió, i cercar un públic més gran per a la seva proposta. Per això es va fer càrrec el 1855 de Le Correspondant, una revista mensual que des de feia més de 25 anys predicava l'aliança entre l'Església Catòlica i els liberals. Sota la seva direcció va arribar a tenir més de 3.000 subscriptors, gràcies a nous i antics aliats: Alfred de Falloux, Foisset, Albert de Broglie, Augustin Cochin, Henri Lacordaire i Frédéric Le Play.
Des del 1848 va ser parlamentari a les assemblees constituent i legislativa de la Segona República Francesa i del cos legislatiu del Segon Imperi Francès.
Defensava el principi de la llibertat de l'Església als règims liberals. Afirmava que el catolicisme era una religió prou forta i sòlida com per sobreviure sense el suport de monarques i de caps d'estat. Montalembert va forjar el lema de "L'Església lliure a l'estat lliure".
Referències
- ↑ «Charles de Montalembert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Charles de Montalembert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.