Beechcraft King Air
 King Air C90 | |
| Tipus | Avió civil utilitari |
|---|---|
| Fabricant | Beechcraft |
| Basat en | Beechcraft Queen Air (en)   |
| Primer vol | maig 1963 |
| Dimensions | 12,1 ( ) m |
| Estat | En servei actiu |
| Operador/s |  Algèria Argentina Austràlia Bahames Bolívia Botswana Algèria Angola Força Aèria Sueca Lufthansa Flight Training (en)  Algerian Air Force (en)  Força Aèria Nacional d'Angola Argentine Naval Aviation (en)  Bolivian Air Force (en) |
| Configuració d'ala | monoplà |
| Construïts | 3,100+ |
| Cost unitari | 3,6 milions de $ (C90GTi, 2017)[1] |
Els Beechcraft King Air són una família d'avions bimotors propulsats per turbohèlice de la companyia estatunidenca Beechcraft. Els models de les sèries 90 i 100 són els originals, desenvolupats durant la dècada de 1960. Posteriorment es van desenvolupar els models de les sèries 200 i 300, més grans i comercialitzats com a Super King Air. El King Air va ser la primera aeronau de la seva classe i ha estat en producció des del 1964 fins al 2021.[2] Tot i mantenir la marca Beechcraft des del 2014 la companyia pertany a Textron Air.
Desenvolupament
Sèrie Model 90
El King Air Model 90 va ser concebut com a Model 120 el 1961. El prototip inicial Model 87 va volar el maig de 1963, essent una Queen Air modificada amb els motors turbohèlice Pratt & Whitney Canada PT6A-6. El model es va anunciar al públic el juliol d'aquell any, iniciant les entregues la tardor de 1964.[3]
Sèrie Model 100
El Model 100 és una versió allargada derivada del Model 90. Compta amb 5 finestres a la cabina de passatgers en comptes de 3 de l'original. El desplaçament màxim també augmenta en 590 kg fins a un màxim de 4.810 kg. Aquest model utilitza les ales, cua i motors (dos PT6A-28 que entreguen 680 cv)[4] del Model 99, un avió de passatgers lleuger derivat del Queen Air. El Model 100 va volar per primera vegada el 17 de març de 1969 i va ser anunciat el maig següent.
Especificacions
King Air C90GTi
Especificacions del certificat de disseny de la FAA i la web corporativa de Hawker Beechcraft[5][6]
Característiques generals
- Tripulació: 1–2
- Capacitat: màxim de 7 passatgers, en funció de la configuració
- Longitud: 10,82 m
- Envergadura: 15,32 m
- Alçada: 4,34 m
- Superfície de l'ala 27 m²
- Pes buit: 3.150 kg
- Pes màxim d'enlairament: 4.580 kg
- Motors: 2× turbohèlices amb hèlices Hartzell HC-E4N-3N Pratt & Whitney Canada PT6A-135A, 550 cv (410 kW) cada un
Rendiment
- Velocitat màxima: 270 nusos TAS, 500 km/h TAS
- Velocitat de creuer: 226 nusos TAS, 416 km/h TAS
- Velocitat d'entrada en pèrdua: 78 nusos, 145 km/h IAS (flaps abaixats)
- Abast: 1.321 nm, 2.446 km
- Sostre de servei: 30.000 peus (9.144 m)
- Ràtio d'ascens: 2.000 peus/min (10,2 m/s)
- Càrrega alar: 170 kg/m²
- Potència/pes: 179 W/kg
Referències
- ↑ 2017 Purchase Planning Handbook p. 90
- ↑ Siebenmark, Jerry «Textron Aviation's King Air 90, Citation Sovereign End Their Rule». AIN Online, 08-02-2021 [Consulta: 25 abril 2021]. Arxivat 2021-03-09 a Wayback Machine.
- ↑ "Beech King Air timeline." Arxivat 2010-12-03 a Wayback Machine. wingsoverkansas.com. Retrieved: June 11, 2011.
- ↑ Beech King Air 100 Pilot's Operating Manual. Raytheon Aircraft Company, 1 juliol 1969, p. 1-1.
- ↑ "Queen Air and King Air 90 series Type Certificate Data Sheet." Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine. FAA. Retrieved: June 11, 2011.
- ↑ "C90GTi Specifications." Arxivat 31-7-2008 a Wayback Machine. Hawker Beechcraft. Retrieved: June 11, 2011.
