Batalla de Mollerussa
| Reconquesta | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Mollerussa Batalla de Mollerussa | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 14 de setembre de 1102 | ||
| Coordenades | 41° 37′ 54″ N, 0° 53′ 46″ E / 41.631667°N,0.896111°E / 41.631667; 0.896111 | ||
| Lloc | Mollerussa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Inconcluent. Aturada de l'avanç almoràvit i mort del comte d'Urgell | ||
| Bàndols | |||
| |||
Almoràvits a la península Ibèrica (1038-1145) | |
|---|---|
Sagrajas · Aledo · Toledo (1090 · Consuegra · Uclés · Toledo (1109) · Talavera (1109) · Saraqusta (1110) · Santarém (1111) · Coïmbra (1117) · Ourique | |
Campanyes d'Alfons I d'Aragó | |
Conquesta de Balansiya (1092-1102) | |
Revolta contra els almoràvits (1144-47) | |
La batalla de Mollerussa fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.
Antecedents
Mollerussa va convertir-se en zona fronterera entre el comtat d'Urgell i el Comtat de Barcelona. Ramon Berenguer I va atorgar a Berenguer Gombau, senyor d'Anglesola, els drets sobre el territori i el 1079 hi ha la primera documentació que parla de Mollerussa, un segle abans de la seva carta de població.
A la mort de Sulayman Sayyid-ad-Dawla, Muhàmmad ibn al-Hajj va conquerir i annexionar l'Emirat de Làrida i reconquereixen Balaguer,[1] i Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101,[2] que es perdé a mals dels almoràvits.
Batalla
El 14 de setembre de 1102 es va lluitar contra els almoràvits la batalla de Moyeruca, identificada com Mollerussa,[2] en la qual va morir el comte Ermengol V d'Urgell amb tres-cents cavallers i molts altres cristians.[3]
Conseqüències
L'escassa puixança i projecció al nord de Larida va afavorir que en 1105 el tutor d'Ermengol VI d'Urgell, Pedro Ansúrez, conquerís definitivament la important plaça musulmana de Balaguer.[4]
Referències
- ↑ Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC.
- ↑ 2,0 2,1 Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258.
- ↑ «XIII.4». A: Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Brufal Sucarrat, Jesús «La sociedad almorávide en el distrito de Lérida (1102-1146). La representación del poder mediante las propiedades rurales». Medievalismo, 17, 2007, pàg. 20.
